LHI CHAMINS D’LA GARDETA
EN LAS COMUNAS D’ACELH, LA MARMO, CHANUELHAS, CHASTELMANH, DEMONT, LO SAMBUC E PEIRAPUERC COR UNA MALHA DE MULATIÈRAS O VIAS QUE, NAISSUA PER DE RASONS DE DEFENSA MILITARA, ENCARA ENCUEI JONH LAS VALADAS MAIRA, GRANA E ESTURA.
Es un extraordinari e mincatant transcurat patrimòni istòric e econòmic per las comunitats del pòst e per tuchi: d’un cant perqué permet enca’ a qui viu e trabalha en montanha d’arribar a las ruaas e a las pasturas jonhent tres valadas, da l’autre per las potencialitats toristicas e esportivas d’un itinerari que trucha auts còls, santuaris, anticas arquitecturas civilas e ambients naturals caracteristics e conservats, ental còr des valadas de lenga e cultura occitana.
LHI CHAMINS D’LA GARDETA
LA MEMÒRIA COLECTIVA (1890-1960)
Òmes e fremas, vielhs e mainaas, fotografats da solèts o en grop. Personas culhias en chamin a far un di nombrós trabalhs que la vita en montanha a sempre empongut ai siei abitants, o ent’un moment de fèsta e rigolada, quora mariatges, comunions o batealhas devenion importanta ocasion per una condivision eslarjaa, comunitaria, di sentiments d’la persona e d’la sia familha.
Mas decò pòsts ente se reconoisson panoramas familiars a n’aqueli qu’an vivut o vivon ent’aquelas valadas; e encara maisons, chamins e plaças ente las maquinas – quora son presentas – son mec de formas escuras plaçaas en espacis dubèrts e que semelhon vuèids.
LO “VALLO” ALPIN
LAS VIAS MILITARAS DES VALADAS MAIRA, GRANA E ESTURA
Part del famós “Vallo alpino”, las vias militaras des vals Maira, Grana e Estura son estaas realizaas esquasi totas en lhi ans Trenta del Nòu Cents, sovent eslonjant o arranjant tòcs de chamins e mulatièras jà presents en Piemont e desmantibulats en l’Uech Cents dai Francés. Aprés lo passatge de Niça e d’la Savòia a la França, per renforçar la nòva frontièra, en una detzena d’ans ven mai realizat tot lo sistèma defensiu dich “cinta di fòrts”, embè postacions, chamins e viòls.