Aquestas son l’esclenta testimoniança, segurament fragmentaria e ren completa, de ‘tòcs’ de vita de tuchi lhi jorns arribats fins a nosautres, que parelh avem lo priviletge de poler-lhi guinchar a fons.
E es pròpi en gachant embè atencion aquestas fotografias que polem culhir una granda quantitat d’informacions – grandas o pichòtas, es pas important – liaas ai pòsts e ai subjècts rapresentats, coma las transformaccions vivuas, embè lo passar de lhi ans, da luècs qu’an vist chambiar profondament e per sempre lor fisionomia ent’aqueste canton des Alps piemontesas. Mas decò lhi subjècts umans constituisson una preciosa font per conoisser un temp qu’avem sobrat definitivament.
Eschandeaas de memòria sovent intima, familiara, perqué intimas e familiaras eron esquasi sempre las rasons que portavon lo monde a far-se fotografar, quora (al contrari d’encuei) far e far-se far una fotografia era pròpi un moment especial, que ren tuchi polion permetter-se, excepcional perquè se passava un o dui bòts en la vita entièra: es pr’aquò que lhi argards son orguelhós e solèmnes, e las vestas cernuas embè granda atencion.
Portaments que – coma se pòl comprener gachant tot lo corpus de fotografias culhias – començon totun a chambiar a la metat del Nòu Cents, quora la fotografia deven un instrument de massa sempre pus sovent adobrat per blocar una granda quantitat de memòrias da gardar enti tiraors de maison, e benlèu da far veire a amìs e parents ai rescontres o a las fèstas.
Trobaretz decò d’autras tipologias de fotografias ren dediaas a personas: leschas de paìs o ruaas, panoramas eslarjats e ariós d’aquestas tres valadas, estructuras e palais (civils e religiós), moments de la construccion de vias o entervents d’emergença fachs da privats o instituccions en ocasion de calamitats naturalas.
